Ens Perdono

Et perdono les mans que no hi eren
per fondre els mals.

I m’excuso la veu enfonsada
en rius, torrents i mars.

Et deslligo els peus que no s’orientaven pels camps de gel.

I m’afluixo els dits
i deixo arrossegar-me pels corrents marins.

Que el vent se’ns emporti els dolors i les penes, que llunes i estrelles ens dorin les nits,
que la llum d’un far mani menys que les veles, que plujes inundin els rencors del pit.

T’agraeixo el llac
on puc submergir-me i respirar.

I t’admiro el crit que emmiralla el teu instint.