Plou fora i a jo em plou dintre, es gris m’ha tapat el cor. Somriure sembla impossible, ni creure que dalt hi ha es sol.
Dos ocells encantats
em recorden que has tornat
però no hi seràs.
Ses úniques que avui riuen
son sa ràbia i sa por
tristesa i melangia
i es nus que hi tenc en es coll.
Has donat un pas en fals creguent que ho pots evitar i ploraràs.